A les 8 del matí m'ha tocat anar al col·legi electoral perquè m'ha tocat ser primer suplent d'un vocal. Me n'he lliurat pels pèls. A les tres taules d'aquest col·legi hi hagut una autèntica esbandida de membres titulars de taules, alguns per haver estat declarats exempts per la junta electoral, però altres perquè simplement no han aparegut.
Es pot parlar molt de perquè és tan impopular aquest acte de civisme democràtic i dels canvis que caldria fer en la normativa del sorteig. A les alçades que estem no sé si té un excessiu sentit requerir el batxillerat per a ser president de taula o el graduat escolar per ser-ne vocal. S'entén que en un cert moment es pensés que una persona amb un mínim de formació seria menys influenciable o manipulable, però caldria plantejar-s'ho de nou, ara que l'educació és obligatòria fins als 16 anys (i que fins i tot els exponents més palesos de fracàs escolar saben navegar bastant bé per la vida).
Personalment, sóc d'una "generació" (potser de l'última mostra) en què tenir el batxillerat encara significava alguna cosa. Vol dir que el fèiem poca gent. Això és un factor que altera manifestament el sorteig. Pel fet de tenir el batxillerat tens més números que et toqui i encara rai que els presidents de taula són només la tercera part de la taula. I amb caràcter general, si vius en un districte electoral en què abunda la gent gran, generalment amb menys formació i en particular sense títols, les teves probabilitats també s'incrementen.
No vull dir que l'esforç per tenir estudis no hagi de ser penalitzat, no fos cas que sonés elitista, però sí que almenys caldria evitar la picaresca existent, segons la qual persones amb títol universitari figuren al padró d'habitants com a analfabets. Per tal de no sortir mai, s'entén. La formació és una dada de declaració obligatòria quan t'empadrones, però no existeix cap comprovació. No estaria de més, doncs, que l'Administració creués les seves pròpies dades i evités aquesta picaresca, que constitueix una evident infracció electoral.
Coses semblants es podrien dir de l'exempció per motius d'edat. La legislació electoral espanyola estableix que els majors de 65 anys queden automàticament exempts. En realitat, des què fa informàticament ja són exclosos del sorteig. La llei és de 1985 i la normativa prèvia de 1977. Certament, les catorze hores de mitjana que dura la jornada electoral poden ser penoses per a persones grans. Però també en els gairebé 30 anys transcorreguts han canviat molt les coses. Avui, una gran majoria de persones arriben a la jubilació en un excel·lent estat de salut i amb un esperit molt jove, i no és tan clar que no puguin aguantar una jornada electoral.
Com que tampoc es pot generalitzar aquest darrer supòsit, jo seria partidari d'incloure els jubilats en el sorteig, però permetre l'exempció per motius d'edat, a partir dels 65 anys, simplement sol·licitant-ho sense cap altra justificació. Així veuríem també si són veritat les afirmacions en el sentit que molts jubilats voldrien participar en el procès electoral i no poden. Sóc malfiat de mena!
Hi una una última causa que justifica, més que aquestes fins i tot, la impressió que sempre ens toca als mateixos. I és que no totes les taules tenen el mateix nombre d'electors. La llei permet un marge d'entre 500 i 2.500 electors per mesa (i menys de 500, lògicament, si no s'hi arriba). Això significa que si ets elector d'una taula "petita", com és el meu cas, les probabilitats són superiors. Els ajuntaments s'haurien d'esforçar més a intentar quadrar una mica més el nombre d'electors de les taules per garantir que el sorteig sigui més equitatiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada