Molta gent no creu en l'elecció a l'atzar dels membres de les meses electorals. No hi creuen quan els toca, evidentment. Però és un sistema amb lògica i base històrica. Va néixer per ajudar a preservar la puresa de les votacions i de l'escrutini. Si els membres de les taules fossin voluntaris o persones designades per l'Administració, podrien actuar sota un interès per un resultat determinat.
Em diran que avui això no és possible, però els antecedents històrics són precisament aquests. Quan al segle XIX i principis del XX, els membres de les taules eren designats pel govern, entre els seus funcionaris o entre "voluntaris" bastant sospitosos, els "xanxullos" eren constants. Tot això no vol dir que una persona elegida per sorteig no tingui cap interès o que no pugui ser influenciada un cop designada. El sorteig no és una garantia absoluta, però és un element més, en combinació amb altres, que ajuda.
No obstant, tinc la impressió que el que més empipa a la gent no és ni el sorteig ni les discriminacions originades per raons d'edat o de formació acadèmica, sinó els criteris arbritaris amb què les juntes electorals accepten o deneguen les sol·licituds d'exempció. La llei només cita expressament el cas de malaltia i, desprès, parla en general de causes justificades i degudament acreditades.
El marge de les juntes és molt discrecional, la qual cosa no és negativa per sí mateixa, ja que cada persona és un món i una mateixa circumstància, idèntica a simple vista, no ha de ser necessàriament igual per a tothom. El que es troba a faltar és una mínima unitat de criteri. Per exemple, no pot ser que les juntes electorals de la província de Barcelona admetin l'exempció per causa de lactància materna, i les de la província de Tarragona, generalment no.
Les juntes electorals també semblen ignorar les transformacions de la família tradicional. La mobilitat geogràfica, les famílies monoparentals o el mer divorci fan que no tothom pugui deixar una criatura amb algú mentre acudeix a complir amb el deure cívic. Ja no es pot dir, per exemple, que la criatura es quedi amb els avis, si aquests viuen a una distància considerable. I la realitat és que el cost de deixar els fills amb un/una cangur durant tot un diumenge duplica o triplica l'import de la dieta que et donen com a compensació.
Es pot discutir, a més, el criteri de què les obligacions laborals no siguin causa d'exempció. Ja fem les eleccions en dia de festa per minimitzar el seu impacte general en l'activitat econòmica. Però en una societat de serveis com la nostra, en diumenge ja no treballen només els serveis sanitaris, les emergències, els flequers i els quiosquers. Qui compensa a les empreses actives en cap de setmana la despesa de substituir els treballadors obligats a anar a una taula electoral?
Jo tinc una empresa que es dedica a la comunicació política. Avui, precisament avui, treballem i als clients no se'ls pot deixar penjats. Per tant, si no me n'hagués lliurat pels pèls hauria d'haver contractat gent per fer la feina que he pogut fer jo (i creuo els dits que no es posi malalt sobre la marxa el vocal al qual hauria de substituir). El meu cas personal és el de menys, òbviament. L'esmento a títol d'exemple.
En contrast, les juntes electorals, sobretot en aquesta convocatòria de comicis municipals, han estat molt considerades en evitar perjudicis econòmics a persones que tenien contractats viatges per a aquest cap de setmana. O els que tenien una comunió. Jo seria partidari de comprovar la data en què s'ha contractat el viatge. Avui en dia, en què els viatges són tan barats que surt més barat marxar fora que quedar-se a casa, caldria mirar amb lupa aquesta excusa. Que un bitllet d'anar i tornar a Londres pot costar una fracció de la dieta que et paguen i, en tot cas, és més agradable passejar per la capital britànica que passar-se catorze hores escalfant una cadira i morint-se d'avorriment.
Pel que fa a les comunions, si són d'una criatura pròpia encara. El que no entenc és que s'hagin concedit excepcions pel simple fet d'estar convidat a la d'un parent o a la d'un simple company de classe. També ens ho hem de fer mirar això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada