Ha guanyat Ferran Bel. Ha perdut Joan Sabaté

He estat treballant tota la nit. A l'empresa fèiem seguiment de la nit electoral d'alguns clients. Però amb un racó de l'ull anava mirant (a la pantalla de l'ordinador) els resultats de Tortosa. Com he dit en altres ocasions, sóc un pèssim tortosí que manté un mínim vincle amb la seva terrra gràcies a Internet. A més, dec tenir una curiositat insana, perquè amb la d'anys que fa que visc fora de Tortosa, mai deixo d'informar-me'n del resultat per molt lluny que estigue.

He vist els resultats finals i tornant cap a casa he sentit, per la ràdio del cotxe, una crònica de Josep Baubí a Catalunya Ràdio. Amb aquest material tan elemental (he sentit a Joan Sabaté explicar la derrota, però no un tall de veu, per mínim que fos, de Ferran Bel), apunto algunes idees.

1. Les ganes de canvi que hi havia eren superiors fins i tot a les expectatives que existien. Els resultats són claríssims en aquest sentit. Un partit que fa quatre anys va ser declarat poc menys que proscrit, guanya ara amb el millor resultat de la història de la present democràcia. Ni el Vicent Beguer en millor forma va assolir les xifres de Ferran Bel aquest 2007.

2. Tinc molt clar que les eleccions les ha guanyat Ferran Bel més que no pas CiU. En un post de fa alguns mesos ja ho vaig explicar. Bel no acceptarà un complit d'aquestes característiques, que no ho és tant com una constatació de la realitat, perquè en política aquestes coses no toquen. Però l'opinió és lliure, sobretot si es basa en una apreciació analítica i fonamentada.

3. En tot cas, l'aposta que va fer CiU ara fa un mandat i mig ha sortit rodona: una persona jove i que no s'havia cremat en les mogudes del PHN ha acabat sent, cinc any i mig desprès, el guanyador d'unes eleccions a Tortosa.

4. És possible que el PHN no sigui una etapa del tot tancada. Però també està clar que els tortosins han votat per un canvi de gestió i de projecte per a la ciutat.

5. Joan Sabaté i el PSC han de fer una profunda reflexió. Sabaté ha demostrat que sap nedar i guardar la roba, però també que la seva habilitat per fer front a tots els temporals polítics imaginables no és suficient per renovar la confiança de la ciutadania. Els electors tortosins han dit clarament que volen un alcalde (o un govern) que ofereixi resultats, no un que sàpigue passar la maroma sense caure.

6. Un balanç honrat de la gestió de Sabaté ens indica que no és ni tan negativa ni tan desastrosa. Però l'electorat té el lleig costum de posar potes enlaire, de tant en tant, les situacions més aparentment consolidades, o de considerar insuficient la millor i més espectacular obra de govern, que tampoc és que sigui el cas.

7. Hi ha un paral·lelisme entre Bel i Sabaté. Un paral·lelisme de contraposició. De la mateixa forma que és Bel qui ha guanyat és també Sabaté qui ha perdut, més que no el seu partit. És curiós constatar com Vicent Beguer, en el seus setze anys de mandat, va fer més canvis d'aliats i cops d'autoritat que Sabaté, sense que això li signifiqués un càstig electoral ressenyable. En tot cas, l'electorat ha castigat el que interpreta com a falta de resultats, però també un estil de fer molt personal.

8. Certament, Ferran Bel no té la majoria absoluta, però es fa difícil imaginar una aliança PSC-ERC-ICV-PP per tombar-li l'alcaldia. En tot cas, deu regidors és una xifra còmoda per governar en minoria. Beguer i Sabaté (i fins i tot Marià Curto, si no vaig errat) van governar amb menys regidors en alguns moments.

9. Els grups independents que rondaven per la política local des de fa més o menys 20 anys, desapareixen del mapa. L'agrupació de forces entre la gent de Franquet i l'herència de Vicent Lluesma no arriba ni al 5% que permet entrar en el repartiment d'escons. Fi d'una època? Els temps ho dirà.

10. Naturalment, desprès de l'alegria natural que sentirà CiU, ara a Bel i als seus els toca demostrar que la gent no s'ha equivocat donant-los una confiança que, segur que en més d'un cas, ha estat atorgada a contracor. Ja que potser a Tortosa s'ha votat més amb el cap que amb el cor (la qual cosa no és negativa en absolut), ara toquen quatre anys de resultats i no de simbolismes ni de lluites essencialistes.

Dit això, només resta felicitar els guanyadors i encoratjar els perdedors a no defallir. Perquè dic això últim? Doncs perquè la democràcia és un sistema de majories i minories, però necessita, per ser plena, alternatives reals i en disposició efectiva de tornar al poder.