Escric abans que es faci pública la sentència del judici per l'11-M. Potser més tard caldrà dir alguna altra cosa. Potser, segons com vagi el tema, diferent de la que escric aquí. A primera hora em quedo amb una opinió que avui recullen la major part de mitjans de comunicació. L'opinió d'una gran majoria de les víctimes dels atemptats que van sobreviure o dels familias de les víctimes que hi van deixar la vida. Esperen una catarsi. La sentència és, per a la majoria, l'esperança per passar pàgina.
No és que vulguin oblidar. És evident que no podran mai. Però avui tenen una oportunitat per tornar a la normalitat, per posar punt i final al circ mediàtic i per superar el dol permanent. En definitiva, per poder començar a mirar el futur de nou.
Destaco una afirmació d'una persona que va perdre la seva dona en els atemptats: "La presó no desmuntarà la fàbrica del terror. Els ideòlegs aprofitaran per ensinistrar a nous assassins i incubar l'odi en delinqüents comuns. Per això, desprès de superar el dolor, he d'obrir el cor i el coneixement. Mai he estat tan decidit a treballar per un món millor".
Tots sabem que moltes persones mai podran cobar sentiments com aquests. Sentiments que són escèptics, no ens enganyem, però que volen ser positius. El millor que pot quedar de tota aquella desgràcia de l'11-M és que hi hagi persones que pensin així, encara que siguin poques.
1 comentari:
I la justícia continua decebent...
Però aquí, la llei del Talió, seria terrible.
Com hauràn de fer doncs, les víctimes i els familiars per a poder passar pàgina?
Publica un comentari a l'entrada