Ciclistes "ecoguais"

L'altre dia era Barcelona i vaig coincidir amb una manifestació de ciclistes, contraris a la normativa municipal de circulació que ha entrat en vigor. Cridaven que ells no eren el problema, sinó la solució. Potser el lema és excessiu. Els desplaçaments urbans en bicicleta són una part de la solució als problemes del trànsit (congestió, contaminació...), però no l'única.

Em sembla que hem de continuar exigint transports públics de qualitat, energèticament sostenibles, puntuals i freqüents i amb bones tarifes. I reclamant sistemes que, com el park&ride, funcionen força bé per tot Europa. A més, fora bo que ens anéssim acostumant a mesures disuassòries de l'ús del vehicle privat com la congestion tax de Londres. La zona verda n'és un primer avís. Però no descartem que la bicicleta hi tingui un paper important, ja que les ciutats mediterrànies són especialment propícies per a les dues rodes.

En tot cas, també penso que les bicicletes no són un problema i que tampoc ho haurien de ser, tot i que lamentablement porten aquest camí. Seran pocs, però són massa, els ciclistes que s'omplen molt la boca de la seva inseguretat a la via pública, però que actuen amb incivisme i menyspreu de la seguretat dels altres, particularment dels vianants.

Insisteixo sobre aquest extrem. Els ciclistes que circulen indiscriminadament per les voreres, que se salten els semàfors i els senyals, que s'agafen la preferència de pas a cada cruïlla, que es creuen estar fent una contrarellotge del Tour..., seran una minoria. Però o són una minoria molt visible o no són tanta minoria. A més, que un sigui un element feble a la via pública no li dóna dret a anar esbrocant a la resta d'usuaris del carrer, especialment als que són encara més febles, com és el cas dels vianants. Les històries de ciclistes que han arribat a estomacar els vianants que els recriminaven alguna infracció, no són cap llegenda urbana. Són de moment casos aïllats, però a la vegada símptomes molt preocupants.

Els vianants (tots ho som en un moment o altre) no estem acostumats a compartir la vorera amb un carril bici, és veritat, i sovint l'envaim. Però s'ha d'entendre. La vorera és l'únic refugi relatiu que tenim a la via pública enfront dels vehicles, vagin a motor o a pedal. I l'experiència està demostrant que la convivència entre vianants i ciclistes no acaba de funcionar.

Es posa sovint l'exemple de la Rambla de Catalunya de Barcelona: ciclistes i patinadors s'han fet amos del passeig central que, en teoria, hauria de ser "propietat" dels vianants. Però el problema està prou generalitzat, tant, que es produeix a països molt més ordenats i cívics que el nostre.

Aquest estiu vaig estar a Munich. És una de les ciutats amb més quilòmetres de carril bici d'Europa. Tot plegat és molt germànic en la seva organització i senyalització i els ciclistes poden circular amb uns índexs de seguretat i tranquil·litat molt elevats. Però passejar a peu per Munich t'acaba posant dels nervis. Ni sent alemanys com són, una proporció apreciable de ciclistes muniquesos no tenen assumit que compartir la vorera vol dir exactament compartir-la, no fer baixar al vianant a la calçada per a poder passar ells.

La conclusió que vaig treure d'aquesta estressant experiència a la capital bavaresa és que és imprescindible que el trànsit de vianants i el de bicicletes estiguin clarament separats. Igual que és desitjable que bicicletes i vehicles de motor estiguin separats, és clar. Sóc conscient que no tots els carrers permeten aquesta segregació i em sentiria incòmode si tot plegat acabés amb la prohibició de la circulació de bicicletes. Però si es tracta de defensar el més feble, aquest és el vianant.

I, a més, no us cregueu que una bicicleta sigui un vehicle inofensiu, perquè un s'escandalitza quan sent a certs ciclistes queixar-se que han estat "atropellats" per un vianant. Diguem les coses clares, a risc de passar per troglodites: a un ciclista el podrà atropellar un cotxe, una moto o un autobús, però voleu dir que el pot atropellar una persona que va a peu?

Vull acabar recordant que molts dels problemes i controvèrsies que produeix l'ús urbà de la bicicleta no té res a veure amb qüestions de seguretat viària o de sostenibilitat, sinó a una mentalitat "ecoguai" (que no ecologista) que ho justifica tot. L'altre dia, tots els manifestaven es queixaven de la inseguretat que pateixen, però cap ni un portava casc o altres element de protecció.