Un gest per la Diada que ens ha emocionat

Sento dir que no és una emoció de caràcter patriòtic, sinó per un fet que he presenciat aquest matí, a l'ofrena floral que s'ha fet a Calafell. Una de les entitats que hi participen és l'Associació d'expresos i exguerrillers antifranquistes. No és ben bé una entitat local, sinó que un dels dirigents fa uns anys que va venir a veure aquí. Des de llavors, l'home partitipa a l'ofrena. Altres anys no havia vist el que ha passat avui. L'home s'ha posat ferms davant del monument on es fa l'ofrena (dedicat als presidents Macià, Companys i Irla) i hi ha romàs una estona saludant amb el puny enlaire.

Podem fer molts discursos sobre els immensos errors comesos pel comunisme, sobre l'equivocada que podia estar aquesta ideologia en moltes coses i encara més sobre els seus mètodes. O sobre el progressisme mal entès que fa que determinades dictadures ens caiguin simpàtiques. Però avui, el gest d'aquest vell lluitador antifranquista ens ha desarmat a tots. L'home s'ha emportat una gran ovació i a més d'un del públic li han caigut les llàgrimes.

És molt senzill d'entendre perquè. En un moment en què la gent està literalment cremada de la política, dels constants girs que fan els partits i del tacticisme que no mira més enllà del proper titular de premsa, un simple gest de fidelitat a les idees de tota una vida ens ha arribat al cor.

És més, resulta molt fàcil per als que mai s'han jugat la vida o la llibertat per la democràcia, criticar les idees equivocades o els errors dels altres. Ja se sap que les paraules són de franc. I últimament es gasten amb una alegria i una frivolitat digna de millor causa.