dimarts, de setembre 04, 2007

Com enganyar els mitjans de comunicació ( i 3)

Abans de rematar els antecedents del personatge de l'anterior post, els que vulgueu saber la cara que feia o com es deia, podrieu adreçar-vos al Servei de Còpies de TV3 i sol·licitar una còpia de l'emissió del 12 de setembre de 2001 entre les 9 i les 10 del matí. Si ho proveu, expliqueu-me'n el resultat. Com més serem més riurem.

En tot cas, podeu anar a la biblioteca més propera i demanar l'edició de El Periódico de Catalunya del 13 de setembre, l'endemà de l'emissió. Hi surt la foto i el nom i cognoms del personatge, però cap referència a la part realment sucosa de la història. El ridícul va ser tan espantós, que ningú no es va atrevir ni tan sols a demanar una explicació a TV3. La culpa original era de la "teva", però l'ham se l'havien empassat tots.

No obstant, com hem dit, els actes gloriosos d'aquest individu venien de lluny. En el seu moment, vaig voler comprovar els diferents rumors que circulaven. No tenia ben bé un lloc per publicar-ho, ja que treballava com a cap de premsa de l'Ajuntament de Calafell. Però pensava que si més no per al meu gaudi particular aquella història valia la pena. Ves per on, ara hi ha hagut la possibilitat d'explicar-la.

Com dèiem, el presumpte empresari gironí era un autèntic artista en això de col·lar-se a les televisions adoptant mil i un personatges. Just un mes abans de l'11-S, va aparèixer als informatius de Telecinco amb una notícia, el titular de la qual cal llegir dues vegades, i preferentment assegut, per poder-se'l creure: "Un catalán en posesión de 55 títulos universitarios funda una asociación de superdotados". Havent pogut recuperar les imatges d'aquell reportatge, puc donar fer que el senyor és el mateix.

Com que qui ha aconseguit aquest resultat espectacular en dues ocasions no és estrany que ho hagi aconseguit en tres, vaig començar a buscar altres possibles casos. Un que vaig detectar, però sense poder-ho comprovar, va afectar als anys vuitanta a un diari gironí. Ja veieu que l'home, a més d'intel·ligent, era matiner en la seva afició. Ja veieu també que no dic el nom de la publicació, perquè un pot estar segur d'una cosa però no poder defensar-la davant d'un tribunal.

Això que direm a continuació és un tabú absolut a aquest roratiu i les possibles proves deuen estar enterrades sota un munt de pedres. El cas és que el mort que els va encolomar es resumeix en un titular a tota portada: "Un gironí patenta una vacuna contra la sida".

Fonts gironines em van explicar que el diari en qüestió havia arribat a anar als quioscos, a primera hora i a la desesperada, a retirar els exemplars. Lamento dir que la història, tot i ser sucosa, no l'he poguda comprovar com les altres. Però a la redacció afectada és una llegenda que passa de generació en generació de redactors. Seria bo saber si algú va arribar a comprar algun dels exemplars maleïts. I sobretot si el conserva.

Però el nostre personatge encara en va fer una de mes grossa quan la guerra del Kosovo. En aquesta ocasió, la fugida del psiquiàtric el va portar fins a Madrid. Allà va anar a una sastreria militar (a Madrid n'hi ha de coses d'aquestes) i es va encarregar un uniforme. Ja posats a fer, es va autoadjudicar la graduació de tinent general, o sigui la màxima. Ja veieu que el nostre protagonista va fort quan convé. Vestit de tinent general, va començar a tombar per les redaccions dels mitjans, oferint-se com a comentarista dels raids aeris que aquells dies estava fent l'OTAN contra Sèrbia.

Sembla que va aconseguir ser entrevistat a una ràdio, si bé no en directe. Desprès es van excusar que el becari de torn no havia fet la mili i que desconeixia que els aviadors van de blau, quan el "tinent general" era de terra, és a dir amb uniforme verd. A altres llocs, la seva insòlita actuació va cridar més l'atenció que la gamma cromàtica de l'uniforme, i els periodistes que l'atenien van optar per avisar el gabinet de premsa del ministeri de Defensa. Els serveis de seguretat del ministeri el van encalçar per tot Madrid fins que el van enxampar a l'agència EFE. El nostre protagonista deu al fet d'estar com un llum que el reingressessin al psiquiàtric en comptes de fer cap directament a la presó.

Com és possible tot això? Doncs resulta molt il·lustratiu de com funcionen els mitjans de comunicació i del vulnerables (per dir alguna cosa) que són els seus filtres per triar el gra de la palla. L'excusa de què a la porta de la redacció, a atendre les visites pesades, s'hi envia els becaris, no és plausible. Els periodistes més curtits no van ser capaços de detectar "cantades" de tal alçada? Penseu que a Madrid van sospitar perquè això d'un militar d'alta graduació oferint-se ell a comentar la jugada és raríssim. Però quan veiem com es van empassar l'ham a TV3 de Girona (per no parlar del "pájaro" amb 55 títols universitaris a Telecinco, que al menys fa fins i tot gràcia), és que alguna cosa seriosa passa.

Potser ens hauríem d'acostumar a vigilar les "motos" que comprem. Però sobretot a defugir una actitud molt típica d'alguns periodistes, segons la qual si hi ha algú que ho diu, a ells que els expliquen. És clar que qualsevol dia acabaran entrevistant a algú que dirà ser el toro que va matar a Manolete i es quedaran tan amples. Si el toro ho diu...

2 comentaris:

Javier Buera ha dit...

qué fuerte!!

Hi ha gent molt 'crack' al món, eh!

Toni Gallardo ha dit...

Aquest personatge és un autèntic fora de sèrie. Ara fa temps que no li segueixo la pista, però alguna altra ha degut fer. Seguríssim.