Això de la Vall d'Hebron il·lustra el punt a què arribem en el tercermundisme dels serveis públics. Ja no ho dic perquè no hi pugui haver una avaria en un moment donat. És que tenir junts al mateix lloc els equips ordinaris i els equips d'emergència, de forma que si peten uns peten també els altres, és d'una irresponsabilitat que és difícil de trobar fins i tot en el tercer món.
Avui, l'anècdota és que els que han petat han estat els equips d'emergència i els arrossegats pel pet, els ordinaris. Acostuma a ser a l'inrevès. Però els efectes pràctics són els mateixos i l'anècdota, per cert, no fa gràcia.
La penjada, per anomenar-la d'alguna forma, ha passat a una ciutat que no és que encara tingui fresques a la memòria les apagades o els problemes dels trens, sinó que acaba d'anunciar que es gastarà 300 milions d'euros en remodelar un estadi de futbol o que ha fotut els calers al mar, a carretades plenes, amb invents com el Fòrum. És dolorosíssim preguntar-se quan hauria costat (segurament una fracció irrisòria de les xifres anteriors) posar els generadors a l'altra banda de l'hospital.
Que ningú es cregui que un fet tan paradoxal com el d'aquesta nit a la Vall d'Hebron és un cas aïllat o inhabitual. Suposo que tothom se'n recorda del greu accident que va acabar amb el tancament de la nuclear Vandellòs 1. Poca gent coneix un dels fets que van provocar que la situació els marxés de les mans als "responsables" de la central. Hi havia, certament, dues sales de control perquè si una fallava, funcionés l'altra. Però els cablejats que connectaven les respectives sales amb la resta de la central marxaven per la mateixa conducció, que es va cremar. Ningú no havia previst quelcom tan evident? Doncs no.
Aquell error, que va estar a punt de provocar una catàstrofe junt amb molts altres, figura clarament en l'informe oficial de l'accident. I des de llavors totes les nuclears van haver d'adaptar-se a les lliçons òbvies, però fins aquell moment no tingudes en compte. Confiem que en el cas dels sistemes d'alimentació elèctrica d'emergència a instal·lacions tan sensibles com els hospitals, la lliçó no es quedi merament escrita en algun informe.
Un últim comentari. Acostumem a qualificar de tercermundistes aquesta mena de situacions. I a vegades això és un comentari injust amb el tercer món. Hi ha coses que no passen ni als països subdesenvolupats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada