Cinc blocs que recomano

Els amics del Saló dels Penjats m'han "premiat" amb una cosa que es diu Thinking Blogger Awards 2007. De fet, no és més que una recomanació que un blocaire pot fer pública de cinc altres blogs. Se suposa que han de ser blocs que a un l'hagin fet pensar. En el fons no deixa de ser una mena de cadena, però molt ben ideada per aconseguir que ens llegim més entre nosaltres. Des que he estat "reconegut" el meu comptador de visites treu fum. Gràcies.

A més, això dels amics del Saló té bastant de mèrit perquè un servidor els va retratar amb certa malícia farà un parell de setmanes. Com que el "guardó" és un dels primers actes no corporativistes de la professió periodística que presencio en molts anys, m'agradaria poder ara recomanar-vos a aquesta tropa com a una de les cinc que em toca elegir a mi. Però les "normes" d'aquests Thinking Blogger Awards no permeten recomanar a qui et recomana.


Així doncs, aquí va la meva tria:

1. El bloc de Daniel Closa. Una prova de les possibilitats i de la versatilitat dels blocs. Un investigador de les malalties del pancreas posat a fer divulgació científica, amb una gràcia natural per a explicar les coses. Rigor no exempt d'humor. El millor: quan tira a terra tòpics i falses creences, desmuntant-les científicament. Acaba de sortir en paper una tria feta entre els més de 300 textos del bloc.

2. Diari del Votant Anònim. Un bloc de pensament polític bastant original. Obra d'una parella en el món digital que també ho és en la vida real (això diuen). No sempre estic d'acord amb les seves opinions, però ja que pensen ho fan amb rigor i fugint de la primera demagògia que passi pel carrer. Fins i tot quan hi discrepes, has de reconèixer que els seus comentaris estan molt ben argumentats.

3. La Marfanta. Bloc de referència a les Terres de l'Ebre i element més visible de la interessant moguda blocaire que hi ha al meu lloc de naixement. Criatura personal de Gustau Moreno, periodista del diari "El Punt" a Tortosa. A banda de les notícies que elabora per al seu diari, el Gustau hi penja opinions pròpies o elements de les informacions que no tenen cabuda a una publicació tradicional tot i no estar mancats d'interès. No sé si toca aquí aquesta discussió, però potser un bloc és una via que els periodistes podem usar per opinar d'una forma prou separada de la informació.

El millor de La Marfanta: està assolint els índexs d'audiència (percentualment, és clar) que tenen els grans blocs personals que parlen de política als Estats Units i que a les últimes eleccions presidencials van aconseguir l'èxit de ser acreditats per seguir les campanyes. El pitjor de La Marfanta: creure's massa el paper de bloc de referència.

En resum, és una recomanació feta amb el cap més que amb altres vísceres. Espero que el Gustau no s'emprenyi.

4. El bloc sobre les eleccions municipals que es van empescar els blocaires ebrencs. Ara està aturat per motius evidents, però seria positiu que ressuscités en les properes convocatòries electorals. Més del 90% de les informacions que hi van aparèixer no haurien trobat mai sortida als mitjans de comunicació, probablement ni tan sols als locals. Molts electors de pobles on els partits ni poden imprimir el seu programa, es van poder assabentar de les propostes i de les candidatures gràcies a aquest bloc. Des d'aleshores, cada vegada que he d'explicar per a què serveix Internet (encara hi ha qui t'ho pregunta), dic que per a coses com aquestes.

5. El bloc de la meva filla gran, Emma. No faig nepotisme familiar, perquè aquests "Awards" són per a blocs que ens hagin fet pensar, no? A mi, el bloc de la criatura m'ha fet veure clar que ja no és una nena gran, sinó una persona adulta. Encara no vola sola, però ja fa excursions molt interessants fora del niu.

També m'ajuda a constatar el pas del temps. És com quan descobreixes que ja tens cabells blancs. Bé, en el meu cas, estic en la fase aquella que, per comoditat, et vols deixar barba i al cap d'una setmana ja et tornes a afaitar perquè constates que més de la meitat et surt blanca.

La filla petita, Zoe, amb vuit anys, també demana guerra i vol un bloc. Però és massa jove, la veritat. De moment gasta un humor absolutament subversiu. Com podeu comprovar, la baba que ja em queia va adquirint de mica en mica les proporcions d'un oceà.