Com enganyar els mitjans de comunicació

Al Diari del Votant Anònim hi ha una entrada sobre les troles que de vegades publiquen o emeten els mitjans de comunicació. Algunes són espectaculars i s'ha de dir que la cosa no es deu tan sols al fàcil que es saltar-se les barreres i els filtres dels mitjans, sinó també perquè hi ha autèntics artistes amb una gràcia extrema per a vendre motos. Alguns són pobres malalts fugits del psiquiàtric, però altres són individus que disfruten com a animals sortint a la tele i que comprenen que han de pujar molt el to o la imaginació per aconseguir-ho.

Una batalleta personal, si me la permeteu. Amb divuit anyets i recent arribat a Barcelona a estudiar, vaig anar a raure de becari a La Vanguardia. Un dia em van fer sortir a atendre a un senyor. Home dret i fet que, amb unes llàgrimes com les catarates del Niagara, explicava que la seva filla necessitava urgentment un transplantament de ronyó i que calia fer una crida per aconseguir una donació abans de 48 hores.

La meva tornada a les profunditats de la redacció va ser acollida amb grans riallades. Aquell individu era un farsant. No tenia cap filla, però era conegut a alguns diaris amb el renom de "pare de la nena biònica". És clar, amb tants "transplantaments" com havia "col·locat" a diferents mitjans, la nena ja no era ben bé ella. L'individu tenia èxits de tant en tant amb la seva història, però als mitjans on ja era conegut se l'usava com a novatada per a principiants.

Conec altres casos delirants. Però allà a cal el Votant Anònim m'he compromés a explicar un cas sensacional, que conec perfectament però que dubto que s'hagi explicat mai en tota la seva extensió. És el cas d'una entrevista sense precedents que TV3 va fer l'endemà de l'11-S a un gironí que deia tenir una empresa a les ensulsiades Torres Bessones. Ho explico en el proper post.