Els límits del humor (1)

En aquest mateix bloc s'ha parlat altres vegades de si l'humor té algun límit. Hi ha barreres que mai no es poden traspassar? O no? El país porta uns anys amb certes "crisis d'opinió" periòdiques sobre aquesta qüestió. Algunes no són inofensives en absolut: a Valls encara hi ha persones imputades per un cartell de carnaval de fa uns tres o quatre anys que picava una mica, però sense justificar l'enrenou que es va produir.

Ramon Ferrando, un tortosí dedicat al periodisme i a la cultura en diverses de les seves manifestacions, traspassat l'any 1996, em va dir una vegada, a propòsit de la sàtira política, que el poder no tem l'humor per sí mateix, sinó per la independència de criteri que demostra. No hi puc estar més d'acord. Segurament per això el poder llença de quan en quan tocs d'atenció com el de Valls.

Allà, la guàrdia civil va a anar a buscar persones a la feina o a casa perquè declaressin en relació a l'autoria del cartell, com si no se'ls pugués fer arribar una citació per un conducte menys incòmode. Ja m'entenen: que els veïns o els companys de feina et vegin sortir acompanyat de la guàrdia civil... No els expliquis desprès que no anaves detingut. De passada, amb tot plegat el carnaval a Valls s'ha acabat. Bé, el carnaval fins llavors organitzat per entitats populars. Veuen el resultat?

Jo ja he expressat aquí i a altres llocs que, en el terreny de l'humor polític, hi ha molta hipocresia i doble moral. La sàtira política és saníssima i, en general, els països amb capacitat per riure-se'n d'ells mateixos són més madurs i no diré que s'hi visqui més bé, però sí que hi ha coses que no passen. Aquí, la conya sobre la política agrada tothom, sempre que el blanc de la sàtira sigui un altre. Però com som un país decoratiu (segons la brillant distinció entre països seriosos i decoratius que va empescar-se Kant), tenim tendència al pèndul, és a dir de passar d'un extrem a l'altre. I així, hem pogut veure com polítics que no eren imitats o caricaturitzats suplicaven la seva quota de martiri en l'humor radiofònic o televisiu.