dissabte, de novembre 24, 2007

Una solució radical per al monument franquista de Tortosa


Peu de foto: Pintar-lo de rosa serviria per a desdramatitzar-lo, però sobretot per a poder riure-nos-en cada vegada que passéssim per allí. Si ens en poguéssim riure (ja que no podem fer les coses serioses que caldria), la toia seria inofensiva.



Qui hagi seguit les quatre coses que he dit sobre el monument franquista de Tortosa, potser avui no entendrà res. He intentat plantejar les coses des d'un punt de vista seriós. Però un és conscient que, en alguns temes, la seriositat és equivalent a predicar en el desert. Tot el que puguem dir, totes les idees constructives que aportem, fins i tot les baixades de pantalons que fem per tal d'assolir consensos, s'estavellen sempre contra el franquisme sociològic. Bé, més aviat contra autèntics franquistes fora d'època als quals això del franquisme sociològic els va de primera per amagar la mà que tira la pedra.

No penso, malgrat tot, que cantar la canya i parlar clar sigui perdre el temps. Com a mínim serveix per a què no ens prenguin per beneits. O per a deixar clar que les rucades que s'arribin a fer en aquests temes les faran en nom propi, ja que amb nosaltres no poden comptar-hi. Si alguna cosa agraeixo al fet de viure lluny de Tortosa és poder parlar de determinats tabús amb llibertat i tranquil·litat. És un trist consol, però sovint l'únic de pràctic que s'aconsegueix.

Un cop dit tot l'anterior, he pres la decisió de riure-me'n una estona de tot plegat. És un exercici saníssim, que va molt bé per tot. Per això, avui plantejo una solució radical, i humorística, per al monument franquista de Tortosa. Ja sé que ningú en farà el més mínim cas, però vaja, tampoc fan cas a les propostes raonables. Només aspiro a fotre-me'n del tema, que és millor que soltar bilis per la boca.

De totes formes, la radicalitat de la idea que ofereixo aquí tampoc em sembla tan desencaminada. Si es tracta de desdramatitzar un monument feixista, de treure-li la càrrega ofensiva que té avui en dia..., doncs el podem pintar de rosa.

Que resti al mig del riu, amb tota la parafernàlia i simbologia. Fins i tot s'hi podrien restituir els elements més feixistes retirats als anys vuitanta. El fet d'estar pintat de rosa ho ridiculitzarà prou tot plegat.

No és per fer bonica una toia lletja com ella mateixa, que hauria de ser dinamitada per qüestions estètiques, més que per les històriques o polítiques. És per a què puguem passar per allà i riure-nos-en. Si això últim s'aconseguís, el monument passaria a ser absolutament inofensiu.

M'he permès la llibertat d'ensenyar com podria quedar. L'autor de la il·lustració és Jordi Beltran, un sensacional dibuixant vendrellenc. Si teniu una estona, aprofiteu per visitar el seu blog The Sentinel Illustrated. El Jordi és un jove compromés de moltes formes, també a través de l'art. Em consta que no el disgusta en absolut el qualificatiu d'antifeixista. Aquí hi deixa una prova senzilla, però exemplar.

Per acabar, aquesta idea no portarà enlloc, però com a mínim hem de ser capaços de parlar-ne amb llibertat i, si és possible, fins i tot amb humor.

1 comentari:

un ha dit...

no se, combatre el feixisme en monyeries ....
només hi ha una posibilitat amb el feixisme, la seva aniquilació.