Fa uns dies tractàvem aquí mateix sobre el monument franquista a la batalla de l'Ebre, situat a Tortosa, i dels arguments (carregats de raó) per fer-lo a terra. Aquesta discussió, que és cíclica i apareix cada cert nombre d'anys, es feia també al blog del portaveu d'Iniciativa per Catalunya a l'Ajuntament de Tortosa, Jaume Forcadell.
La gent d'ICV està treballant per buscar una sortida viable a la situació d'aquest monument. En resum, la idea de Forcadell i els seus és cercar consens polític i social a partir d'una proposta de remodelació que, d'alguna forma, "normalitzi" el monument. És una idea que es planteja a partir de la constatació que no s'aconseguirà suport polític suficient per enderrocar la toia i, el que és més trist encara, aprovació social.
Tot i que la fórmula no és més que empassar-se el gripau a canvi que vagi acompanyat d'una mica de salsa que en faci possible la deglució, els arguments de Jaume Forcadell no són menyspreables. És el que té la política, al capdavall: que les solucions possibles són millors que les ideals.
Jo sóc partidari de fer a terra el monument pel que significa en realitat i perquè no crec que una cosa que va ser creada amb un propòsit tan explícit i definit pugui significar anys més tard ja no una altra cosa, sinó tot el contrari. Però he de reconèixer que la idea de Forcadell (segurament pensada a contracor i més amb el cap que amb altres vísceres) no és dolenta.
No obstant, també crec que per aquest camí no s'arribarà enlloc. La majoria política i social que advoca per no tocar el monument acceptarà, com a molt, algun petit canvi decoratiu. Si ara aquesta majoria ja està convençuda, per ignorància o mala fe, que el monument enalteix la reconciliació... Ep, canvis cosmètics si no els agafem en un dia en què hagin perdut del tot el sentit del ridícul i diguin que res de res, fent-nos passar a la resta de tortosins la vergonya de quedar, un cop més, com la ciutat més fatxa de Catalunya.
En realitat, si ho mirem des d'aquest punt de vista, gairebé millor no tocar res. Perquè si les ganes de marxa expressades en el paràgraf anterior arriben a les seves últimes conseqüències, no us extranyi que algú acabi manifestant que cal restablir els elements del monument retirats als anys vuitanta, amb motiu de la restauració que se'n va fer. Recordeu que un dels arguments principals dels "franquistes sociològics" per oposar-se a qualsevol reivindicació de la memòria històrica no és tant que és reobrin ferides, com que s'oculta la història. Elements retirats? Ja hi som, us n'adoneu?
Jo no diré noms, però poseu-vos la mà al cor i imagineu qui podria sortir amb una rucada així. Entre els elements pintorescos que poblen la fauna política tortosina (en actiu o retirats pels electors), no en trobarieu com a mínim un capaç d'això i de molt més?
Malgrat tot, estic disposat a deixar-me convèncer de les bondats d'una possible reconversió del monument. Sóc del tot escèptic sobre les possibilitats reals d'arribar a algun lloc, però com a mínim no hem de perdre l'oportunitat d'expressar les nostres opinions i, modestament, fer-ne una mica de pedagogia. Tot seguit, en un post posterior, explicaré les condicions en què penso que la continuïtat del monument podria ser acceptable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada