El pont de la setmana vinent veurà un èxode viatger ja clàssic en els darrers anys. Londres és un destí habitual en aquestes dates. De fet, qualsevol època de l'any és bona per visitar la capital britànica. Prou que ho saben els que repeteixen la visita.
Londres té una cosa que és difícil d'explicar. No és una ciutat bonica, precisament. L'arquitectura dels anys seixanta va fer-hi més mal que els bombardeigs alemanys de la segona guerra mundial. És més, t'acull una climatologia molt peculiar: en ple estiu et pots trobar un dia... de ple hivern. I el mal temps és particularment desagradable. Sempre recordo una frase gloriosa de "Retorn a Bridshead". El protagonista deixa anar que abominar del clima anglès. Abominar, ni més ni menys. Ni l'avorreix, ni tan sols el detesta. L'abomina.
Però Londres té una gràcia que no tenen altres ciutats i que és difícil de descriure. Jo, al final, he acabat referint-m'hi amb un qualificatiu molt personal: estimulant. Londres, efectivament, és una ciutat que m'estimula. T'hi trobes a gust, sempre tens ganes de tornar-hi i no et cansa.
Un anglès il·lustre del segle XVIII, Samuel Johnson, la va clavar amb aquesta sentència: "Una persona cansada de Londres és una persona cansada de la vida, perquè a Londres hi ha tot el que la vida pot oferir".
Això no vol dir que Londres sigui barata. Tanta varietat i tant estímul té el seu preu. La fama de ciutat cara està justificada i, a més, s'han de tenir moltes hores de vol com a viatger per a encertar-la amb l'hotel. Però hi ha moltes compensacions. Les atraccions turístiques més populars són de franc. També ho són la major dels seus magnífics museus. És més, Londres és ple de racons seductors i absolutament gratuïts perquè no estan conceptuats com a atracció turística. A mi fa anys que em tenen el cor robat els jardinets dels col·legis d'advocats, annexos a la Royal Court of Justice.
El menjar és car si et vols entaular com fem aquí. Però hi ha opcions més econòmiques i no tot és menjar-se el fish&chips a peu dret al carrer. Una gran part d'aquesta sensació de queviures cars ve de la proliferació de botigues de conveniència. És el model que allà està funcionant. Un exemple de cosa relativament barata: la roba. Pots comprar roba a preus raonabilíssims i no cal anar als mercats per a turistes. És més, els que som grossos podem trobar talles grans a preus de talla normal.
En resum, la vida allà no és barata i, en el nostre cas, hi influeix el diferencial de la moneda. Però quan viatges una mica te n'adones que per casa nostra les coses no són tan barates com ens pensem. No és que a fora hagin baixat preus. És que aquí els han pujat i encara no sabem ben bé perquè.
Però Londres dóna de sí moltes alternatives a l'abast de qualsevol butxaca, inclosos, és clar, els capricis més extravagants i sofisticats. És l'avantatge de ser una ciutat tan diversa. En tot cas, ja que actualment s'hi pot anar i allotjar-s'hi amb fórmules força econòmiques, aconsello donar-se algun petit caprici. Tot considerant, també, que hi ha capricis fabulosos que poden aconseguir-se pel preu d'un te.
Si accepteu una recomanació, aneu a visitar la Tate Modern. És una antiga central elèctrica, situada al sud del Tàmesi, just a l'alçada de la catedral de Sant Pau. És un centre d'art contemporani bastant extremat. Si no us agrada aquesta mena d'art, és igual. Aneu a la cafeteria i podreu gaudir d'un finestral amb una vista panoràmica extraordinària. És la foto que hi ha al principi d'aquest post. Tot i ser d'un dia ennuvolat, ja dóna una idea del què. Si coincidiu amb un dia amb sol, és encara més espectacular.
L'entrada a la Tate Modern és gratuïta. I un petit secret: un parell de plantes per sota de la cafeteria, hi ha un altre mirador amb la mateixa vista i un bon sofà per seure i gaudir. Aquí trobareu més informació sobre la Tate Modern.
Ja ho explicareu si aneu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada