divendres, de novembre 09, 2007

Pot un monument franquista esdevenir un símbol de reconciliació?


Peu de foto: És lleig com ell mateix i les consideracions històriques i polítiques no ens haurien de fer oblidar les estètiques. Si poso aquesta imatge és per situar als que no siguin de Tortosa.



Les polèmiques sobre el monument franquista de Tortosa, el que Franco va dedicar a la Batalla de l'Ebre, són periódiques. Els arguments són els de sempre. Hi ha qui s'entesta a conservar-lo amb la teoria que avui en dia representa els morts dels dos bàndols, basant-se en la supressió d'alguns elements realitzada fa vint anys. Altres insistim a recordar que un monument, sigui el que sigui, aquest o qualsevol altre, està dedicat a allò que el van voler dedicar els que el van erigir. Simbolitza o enalteix allò que van voler simbolitzar o enaltir els que el van aixecar, no el que algú hagi decidit o interpretat desprès.

Hi ha un exercici que recomano a tothom i que ajuda a sortir de dubtes (en el supòsit que en quedessin, és clar). Consulteu una hemeroteca: la que té Caixa Tarragona a la ciutat de Tarragona és fantàstica, ja que pots demanar online les pàgines de diari en què estiguis interessat i t'ho envien en pocs minuts per correu electrònic. Demaneu el Diario Español (actual Diari de Tarragona) del 22 de juny de 1966, l'endemà de la inauguració del monument. A banda de la crònica dels actes, hi trobareu transcrits els principals discursos d'aquella jornada, inclosa la tristament cèlebre homilia que el bisbe Manuel Moll va dedicar al dictador a la catedral.

Si algun dubte podia quedar sobre el significat de la frase "A los que hallaron gloria en la Batalla del Ebre", el que a aquella inauguració es va dir ho aclareix a la perfecció. El governador civil de Tarragona, Rafael Fernández Martínez, no va poder ser més clar. No ho dic tan sols per les constants al·lusions a la "Cruzada" i al "Ejército nacional", o per la justificació reiterada del 18 de juliol. És que posats a dedicar el monument, el va dedicar a totes les unitats de l'exèrcit franquista que van participar a la Batalla de l'Ebre, citant-les una per una fins al nivell de regiment i, en alguns casos, fins i tot al nivell de batalló.

Ja sé que és molt esperar que en aquesta relació d'unitats militars citades expressament hi figuressin les tropes republicanes comandades per Modesto, Líster o El Campesino. Però si la intenció dels que van encarregar i pagar el monument hagués estat la d'enaltir la reconciliació, s'haurien pogut limitar a dir-ho així. Tots sabem que els afanys reconciliadors de Franco eren pura ficció o propaganda. Però el seu règim, podent triar aquell dia un discurs més políticament correcte, més neutre o fins i tot més ambigu, va elegir mullar-se en un sentit molt determinat. En el seu sentit, ja m'entenen.

Era la marxa que els anava, lògicament, i hi ha altres elements d'aquella jornada d'inaguració que confirmen la intencionalitat política de tot plegat. Franco, sense anar més lluny, es va presentar vestit amb l'uniforme de "jefe nacional " del Movimiento. Això és quelcom més que una anècdota. Era un uniforme que Franco no es posava gaire sovint. En el dia a dia usava el de general de Terra i tenia afició a "disfressar-se" d'almirall (Paul Preston explica el perquè a la seva biografia del dictador). El del Movimiento l'usava en poques ocasions: sessions del Consejo Nacional, recepcions puntuals a falangistes i requetés...

És igual, la cosa és la mateixa. Podent posar-se l'uniforme o vestit que li hagués donat la gana, sense que cap responsable de protocol li obrís la boca, va triar la més polititzada de totes les indumentàries possibles. Franco va presidir la inauguració del Valle de los Caídos amb l'uniforme militar de general (ho podeu comprovar veient el NODO d'aquell dia a Youtube), però per al monument de Tortosa va preferir vestir-se amb l'uniforme del partit únic. Ja seria fort que, si més no en la parafernàlia externa que va acompanyar el seu naixement, el monument de l'Ebre fos més fatxa que el Valle de los Caídos.

Pot un monument creat en aquest context i amb aquestes intencions esdevenir un enaltiment de la reconciliació o fins i tot una mena de memorial democràtic? Jo crec que no. Reconvertir-lo, a partir d'uns petits canvis cosmètics, és impossible. Trobar-li alguna utilitat a títol de pedagogia històrica potser seria més raonable, tot i que caldria posar-hi molta imaginació. En tot cas, més tard escriure un altre post a propòsit d'això darrer.