Mantenim el monument fatxa? Però com? (i 2)

Insisteixo sobre un punt perquè no en quedi cap dubte: jo voto perquè el monument a la batalla de l'Ebre de Tortosa es tiri a terra i no em sabrà greu la part dels meus impostos que es dediqui a picolar-lo. Però ja que sembla que això és impossible i que cal buscar fórmules que generin el consens polítici i social per a poder "normalitzar" la situació d'aquesta toia, plantejaré els mínims que crec que la reconversió hauria d'observar.

Primera i principal. Ha de quedar perfectament clar que hi ha un abans i un desprès. És a dir, ha de quedar claríssim que el monument no va ser erigit per enaltir la reconciliació, sinó per aprofundir en les ferides de la guerra civil, per molta retòrica reconciliadora que es gastés. I que 40 anys desprès vam decidir donar-li una sortida digna a un monument feixista, traient-li tota la càrrega ofensiva que vam poder sense arribar a dinamitar-lo.

Això és una obligació que tenim no amb el passat, sinó amb el futur. El més important no és que el monument passi d'alguna forma a honorar els morts republicans, no ens confonguem. Allò vital és que d'aquí 100, 200 o 300 anys ningú pugui pensar que Franco era tan trempat i bona persona que fins i tot aixecava monuments en honor dels seus enemics vençuts.

És un risc tan remot? No. Si ara, amb els fets relativament recents s'arriben a dir tantes ximpleries, fins i tot que la guerra civil la va començar la República...

Segona condició que hauria de complir l'invent. El monument ha de convertir-se en una eina pedagògica. Ha d'ensenyar història, que és l'única excusa que permet salvar del picot un monument que és ofensiu per enaltir coses reprovables. Tampoc cal que ens embarquem en grans projectes de centres d'interpretació, que sovint només serveixen per a què certs historiadors es treguin un sobresou. Però com en el punt anterior, la cosa ha de quedar perfectament clara.

No donaré grans idees, perquè per això ja tenim uns quants historiadors aficionats a la moguda autoritària (d'aquests que volien fer-li un homenatge al salvatge del general Cabrera), que segur que es trobaran còmodes treballant-hi. Però em sembla que un argument possible serien els mecanismes d'autoidealització de les dictadures. O l'adulació com a motor de la vida pública en els règims dictatorials. El monument de Tortosa dóna molt de sí en aquestes matèries.

Tercer punt i controvertit, ho admeto d'entrada. Perquè no proposem traslladar el monument a un altre indret? L'enaltiment que fa un monument d'allò a què està dedicat ve precisament de la seva exhibició pública. I si el monument és ofensiu perquè enalteix quelcom reprovable, l'exhibició a l'engròs ofèn i molesta encara més.

No és un tema únicament de mides, perquè en aquestes qüestions els aspectes qualitatius són molt importants. És més aviat una qüestió de visibilitat. Un monument feixista petit i amagat en un racó no és que no molesti. És que molesta menys que un d'enorme i plantat al lloc més visible d'una ciutat. Creieu que el monument a la batalla de l'Ebre el van col·locar al mig del riu només per fer-li la pilota a Franco? O perquè era el lloc on més ens el podien passar per la cara?

No puc evitar pensar que el Valle de los Caídos, tot i el seu simbolisme, està a un lloc bastant recòndit. No és que estigui lluny de tot, que no ho està, però s'hi ha d'anar expressament. A Tortosa és difícil no veure el monument del riu dos o tres cops al dia, com a mínim. De vegades, aquestes gradacions d'intensitat feixista entre el Valle de los Caídos i la toia de Tortosa són certament curioses (vegeu-ne aquí un altre exemple).

Sóc conscient dels més que probables arguments en contra del trasllat del monument. Pel que fa al cost, només dic que és qüestió de fer números, perquè calculo que la restauració en l'actual emplaçament barata no serà tampoc. Clar que Tortosa té proritats més urgents i tal i tal. Però si la Generalitat té disponibilitat econòmica, com ens avança Jaume Forcadell, el camí serà més pla, no?

Potser és encara més complicat decidir on posaríem el monument. A mi no se m'acut cap idea i la veritat és que es fa difícil d'imaginar. En tot cas, un eventual nou emplaçament també hauria d'anar en la línia que explico aquí. És a dir: ha de deixar d'ofendre per estar en un lloc tan visible, però si volem que tingui alguna funció pedagògica tampoc pot estar tan i tan perdut. Això sí, a veure qui es queda la toia, tot i que no crec que el problema principal fos aquest.

En tot cas, pel que fa al cost i a la complicada decisió d'un nou emplaçament, podríem posar en marxa el procés ara mateix, però donar-nos un període de temps per culminar-lo. Un període generós, però en cap cas etern. Posem cinc anys?

En darrera instància, tinc claríssim que el trasllat del monument no assolirà mai cap mena de consens. Però també crec que ho hem de plantejar sense complexos. Voleu monument? D'acord, us ho acceptem, però amb una altra funció i a un altre lloc. Perquè el consens té més d'una direcció i no pot ser ni una excusa (la seva falta, en aquest cas, i si és provocada per un mateix encara menys) o un xec en blanc segons el qual per assolir-lo hem d'anar uns a róssec dels altres.

En tot cas, si alguna virtut tenen plantejaments agosarats com aquest és que obliguen a prendre partit i retraten a la gent. I això del trasllat no és el mateix que la voladura, sinó un terme mig que no hauria de donar problemes.