divendres, de novembre 02, 2007
Una sàtira espectacular sobre el nazisme
Avui mateix explicava que es pot fer humor del bo a propòsit d'una dictadura i citava els vídeos hilarants sobre Hitler que es poden trobar a Youtube. Acceptant el risc que es malinterpreti i se'm tingui pel que no sóc ni per casualitat, goso penjar aquí un memorable número musical.
La cosa es diu "Springtime for Hitler". És gairebé impossible explicar-ho. S'ha de veure. Només algunes referències. Pertany a una pel·lícula titulada "The Producers". Mel Brooks en va fer la versió original el 1968. El vídeo que penjo aquí és del "remake" de 2005. Tots dos són a Youtube per si en voleu fer la comparativa. Personalment, opino que la interpretació del paper de Hitler és molt millor en el segon cas (de fet és impressionant).
No obstant, al propi Youtube trobareu altres escenes de la pel·lícula original que no es queden curtes en aquesta brutal i excepcional sàtira del nazisme. Cliqueu aquí, per exemple. És més, l'obra original de Mel Brooks té una incorrecció política saníssima i molt adient al tema. En canvi, la versió de 2005 és, tot i algunes puntades més corrosives, una mica menys subversiva en general. En tot cas, vosaltres mateixos.
Un últim consell. Si no sabeu prou anglès (al menys cantat), llegiu les lletres aquí. Encara que sigui amb l'ajut del diccionari, val la pena. Si no, es perd la major part de l'àcid sulfúric que tot plegat deixa anar a raig.
És evident que aquestes píndoles de gran humor no superen obres mestres com "El gran dictador", de Charles Chaplin, o "To be or not to be", d'Ernst Lubistch. La primera és pura poesia, la qual cosa té el seu mèrit sent un al·legat tan furibund contra les dictadures (o potser per això mateix). La segona, la millor sàtira que s'ha produït mai, si més no en cinema. Però els exemples que avui citem aquí són menys coneguts i, no obstant, val la pena fer-hi un cop d'ull.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Què s'havien pres els guionistes? Jejejejeje
Si vols veure una pel·lícula realment bona per que sí, tens de veure la de Ernst Lubitsch “Ser o no Ser” (“To be or Not to Be”) de l’any 1942. Recordo que quan la vaig veure no podia aguantar-me de riure. Hi ha tot un seguit de situacions còmiques i absurdes que ridiculitzen contínuament a Hitler i el nazisme que fan que sigui potser la millor película còmica que he vist mai.
El guió es centra a la Varsòvia ocupada. Un espia de la Gestapo està a punt de lliurar una llista amb tots els col·laboradors de la resistència polaca i un actor polac intentarà que això no passi doncs a la llista hi consta el nom de la seva núvia també actriu de la companyia que està interpretant l’obra de Hamblet “Ser o no Ser”. Tot això amb l’ajut dels companys actors de la companyia que es fan passar per alts comandaments per poder-se introduir al cuartel general de les SS. Per a mi una gran pelicula. Pots veure una escena al youtube, encara que està en anglés i et demana que et registris per poder-ho fer.
Amable, fixa-t'hi que l'he citada i l'he definit com la millor sàtira que s'hagi produït mai.
Té un mèrit afegit: es va produir en plena segona guerra mundial i quan Alemanya encara anava guanyant.
Disculpa però no se per quins set sous abans no he llegit l'últim paragraf.
Publica un comentari a l'entrada