El PSC celebra a partir de demà divendres el seu 11è congrés. I com ja va fer CDC el cap de setmana passat, els socialistes catalans han decidit obrir el seu congrés als blocaires que escrivim de política. Als blocaires no militants, com he volgut destacar en el titular, perquè quedés ben clar on estava el mèrit de la cosa.
Aquesta setmana, un amic que milita al PSC, i amb el qual parlava sobre aquesta iniciativa, no es va poder estar de dir que, tot i el decalatge de dades, segur que era Convergència qui s'havia copiat la iniciativa. Consti que jo no havia parlat en cap moment de plagi d'idees ni de res que se li pugués assemblar. Però els dirigents polítics tenen certa propensió a saltar a la més mínima quan es tracta de portar la contrària a l'adversari. És una mania que de vegades també s'encomana als militants d'"infanteria".
En realitat, diguem que copiar, el que es diu copiar, han copiat tots. D'Estats Units, que és d'on venen aquestes idees, ja que els americans són pioners en gairebé totes les innovacions en matèria d'acció política o electoral. Comentari afegit: quina llàstima d'inventiva quan es veuen segons quins resultats; per exemple, reelegir Bush, perquè el primer cop encara, però el segon ja no enganyava ningú. En tot cas, la història de com els blocaires polítics han passat a tenir un paper important en el seguiment de les campanyes americanes ja ho vaig escriure a propòsit del congrés convergent i si a algú li pot interessar pot llegir-ho clicant aquí.
És més, si Convergència ha pogut quedar com el primer partit que obria el seu conclave a gent que parla de política als blocs, ha estat possiblement fruït de la casualitat. Simplement, perquè el seu congrés era el cap de setmana abans. Quan un es posa en aquestes històries, descobreix que explicacions tan senzilles com aquestes són sovint les correctes.
Per tant, és de justícia dir que, malgrat el que la breu diferència en el calendari podria fer pensar, tot el que vaig dir a propòsit del congrés convergent ho reitero pel que fa al congrés socialista. Si no ho repeteixo textual i íntegrament és per no fer-me el pesat. A part, es pot llegir tirant una mica enrera: canvieu-li les sigles i serveix igual.
Això sí, celebro que la taca d'oli es vagi escampant. Com també vaig dir, en un sentit més crític, sobre el congrés convergent, tot plegat és més publicitat que una altra cosa. Però no és mala publicitat. I tot i que aquesta mena de passes que fan els partits són molt tímides, si més no són passes en la direcció correcta. El gran repte de tots els partits, però, és aconseguir anar més enllà dels gests. Aquest és un objectiu no assolit encara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada