Primer balanç de l'experiència al congrés de Convergència (com són els actes avui)

De vegades es discuteix si en una societat en xarxa són necessaris els actes presencials. Hi ha arguments a favor i en contra, i tan bons els uns com els altres. I hi ha una evidència, fins i tot en una societat totalment en xarxa (premisa per ara inexistent) no es pot menystenir el valor que aporta una reunió cara a cara. Una altra cosa és que visquem en un país que no sap fer reunions, però això ja són figues d'un altre paner.

En tot cas, el pes de la vida digital es comença a notar molt en els actes presencials. Els blocaires que avui hem saltat en paracaigudes sobre el congrés de CDC, hauríem pogut seguir la pel·lícula des de casa, per poc que aquest partit hagués fet un congrés amb autèntica filosofia 2.0

Però ja que hi hem anat físicament, ho hem fet ben equipats per practicar sobre el terreny aquest vici digital tan molest que ens acompanya per la vida. I és clar, això canvia, ni que sigui una mica, el paisatge. Un breu resum fotogràfic d'aquest divendres a la tarda, ens permetrà entendre-ho.


Aquesta imatge no correspon a un moment de descans o de pausa. Què va. Tothom està "dale que te pego" mentre des de l'escenari algú xerra. No és que els de la foto s'avorreixin i passin l'estona trastejant per internet o parlant amb algú pel messenger. Alguns estan escrivint comentaris sobre la marxa al seu bloc. Altres, fan un seguiment instantani per Twitter. Com que Facebook no m'ha acabat d'entrar, no sé dir-ne gaire cosa, però calculo que algú s'hi estarà aplicant amb ganes.

Així són els actes presencials del món 2.0. I consti que alguns dels ponents estaven en la mateixa línia, ells potser més fins i tot que els que érem a baix "escoltant" d'aquesta peculiar manera. Que no us cridi a error la fila encorbatada que fan els que apareixen a aquesta foto. Res de generació powerpoint. A la taula dels "peluts" (és una forma de dir, ja que es tracta d'un congrés d'un partit d'ordre) passava el mateix, o encara més.



Artur Mas, entrevistat per a un videobloc amb una càmara digital que cap a la mà. Com s'han de veure els polítics acostumats a aparèixer als programes de màxima audiència de la televisió tradicional. Però s'ha de dir que Mas s'hi ha prestat de bastant bon grat. També cal incloure en el càlcul de l'equació que des de l'oposició s'acostuma a tenir més predisposició a mogudes d'aquesta mena.


I a la sala del plenari del congrés, més moguda 2.0. Deu ser el cop que a la sala gran del Palau de Congressos de Catalunya s'ha usat més la safata practicable al seient del davant.


El Saül Gordillo així que ha acabat la taula rodona ha tirat cap al plenari del congrés. El Saül no és només blocaire. També és periodista. Però ha preferit la "primera línia" a la comoditat de la sala de premsa. Per cert, a la foto estava escrivint un comentari que pot llegir-se, des de fa unes hores, al seu bloc.



I una cosa que sembla que es perdi entre tanta onada digital. El contacte personal. Serà per edat o per la qüestió conceptual que he intentat explicar en els anteriors comentaris. També perquè Pujol, en aquesta mena de contactes "en las distancias cortas" guanya molt. Bé, quan era president no sempre s'avenia a participar en aquestes petites trobades off the record. Però quan hi entrava, no tenia rival. Vaig seguir els seus tombs pel país en nombroses ocasions i en puc donar fe. No tan sols es coneixia el nom del tiet que era cosí del cunyat del germà de l'alcalde del poble en qüestió, sinó que sempre deia alguna cosa que valia la pena, si més no des del punt de vista d'un com jo, que llavors es guanyava la vida buscant titulars. Avui, l'expresident estava en el paper d'avi, potser perquè la major part dels periodistes d'aquest rogle eren molt joves. I se'l veia molt còmode en aquest paper. Ja deu ser veritat que el fet de jubilar-se de la política relaxa molt.