diumenge, de juliol 13, 2008

L'amoralitat del mercat, segons Gabriel Jackson

"El País" d'aquest 13 de juliol publica un excepcional article de Gabriel Jackson, historiador nordamericà i conegut hispanista, que, per cert, viu a Barcelona. Aquí se'l considera una autoritat en la Segona República i la Guerra Civil, si bé amb opinions una mica controvertides en algunes ocasions. Però no el confongueu amb alguns "historiadors" sorgits en els darrers anys que mantenen tesis com que la guerra la va començar la República, que el mínim qualificatiu que mereixen és el de curioses. No, més aviat si el treball de Jackson pica és perquè les veritats acostumen a coure.

Tot plegat, no és un historiador gaire popular entre les dretes espanyoles i no li professa un major afecte un sector del nacionalisme català. Però aquesta mena de desafeccions passen sovint amb els "hispanistes". Saben tant de la nostra història recent com qualsevol de nosaltres, de vegades més, i la seva condició d'"estrangers" els permet parlar sense gaires entrebancs. L'acostament a les coses des de l'exterior segurament resta alguna cosa, però suma i aporta molt més. Sense anar més lluny, la possibilitat d'encarar els problemes sense prejudicis. Un Gabriel Jackson, un Paul Preston, o un Hugh Thomas per citar un historiador més de dretes, es poden permetre el luxe de mirar-se les coses sense apassionament. En el pitjor dels casos, les seves passions no són les de les persones directament interessades o molt influïdes per factors socials, familiars o psicològics.

Però a més de la història contemporània d'Espanya, que és la faceta de la seva obra més coneguda, Jackson també ha escrit, i molt sobre el conflicte entre democràcia i totalitarisme, l'auge del feixisme o els problemes econòmics d'entre les dues guerres mundials. Temes molt interrelacionats entre ells i que fan que Jackson tingui notable autoritat per parlar de qüestions econòmiques. És el que fa avui a la tribuna d'opinió que publica a "El País". Les seves reflexions sobre l'amoralitat del mercat em semblen de lectura gairebé obligatòria. Suposo que aquesta nova generació de fatxes disfressats de liberalisme econòmic (neocons i altres espècies més o menys emparentades) treurà escuma per la boca si és que arriba a llegir aquest text. Però vaja, diguem que tal reacció seria un motiu de més llegir-ho.