Hi ha hagut una anècdota aquesta tarda que em sembla molt il·lustrativa per explicar que vol dir tot això del món 2.0. També per destacar-ne algun dels seus defectes, és clar.
El congrés de CDC està molt ben organitzat des d'un punt de vista tècnic. També estan molt ben muntats els del PSC. Els del PP, si més no a nivell estatal, tampoc estan malament (ep, des d'aquest punt de vista tècnic). No conec tant el cas de la resta de partits, però per no haver-m'hi trobat ni en aquesta època de blocaire, ni tampoc quan treballava de periodista i feia informació política.
Tot això ve a tomb perquè, aquesta tarda, la taula rodona ha tingut alguns problemes de so. De fet, no era pas un problema estrictament dels equips (l'empresa Stereorent és de les millors que hi ha al mercat), sinó del fet que l'acte es feia a un espai que era obert cap a la cafeteria. El xivarri que n'arribava era considerable i als ponents, tot i anar equipats amb micròfons de solapa, no se'ls escoltava gaire bé (o gens en absolut).
Però a diferència dels centenars d'ocasions així que tots ens hem trobat a la vida, no s'ha sentit dir allò del "No se oye". Una altra cosa és que les queixes no hagin "arribat" igualment on tocava. I al final ha aparegut un tècnic que més o menys ha intentat posar-hi remei. No s'ha obrat cap miracle i al final Carles Puigdemont ha acabat explicant com havia anat.
Molts assistents feien un seguiment en directe mitjançant Twitter. I han començat a queixar-se, o si més no a deixar constància de la situació, per aquesta via. Com que Twitter és una eina interactiva, que et permet escriure comentaris breus i ràpids, però també estar a l'aguait del que puguin dir altres usuaris, la "queixa" ha acabat arribant a la taula, on a banda de xerrar també seguien la moguda per Twitter.
Certament, el món digital evoluciona en aquest sentit. Digueu-me antiquat, però avui m'ha semblat que n'hem fet un gra massa "gestionant" el problema d'aquesta forma. Què costava dir-ho de viva veu? Trobareu pocs defensors de la xarxa i de la filosofia 2.0 més convençuts que jo, però no m'agrada que aquest fabulós invent generi actituds autistes.
Pot la comunicació crear "autisme comunicatiu"? Doncs és trist dir-ho, però sí. Una de les paradoxes més brutals de la societat digital és que les possibilitats més àmplies de comunicar-se de la història estan alletant una generació de persones tímides. Aquí no puc explicar-ho amb la profunditat que el tema mereix. Però no calen gaires estudis per adonar-se'n. Estudis que, d'altra banda, existeixen i que pinten un panorama que no és per tirar gaires coets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada