L'autor va ser periodista fins al 1996, quan es va passar al bàndol dels gabinets de premsa. Va tenir una joventut dedicada a la poesia, però ja fa molt que es dedica a la prosa, abans periodística i ara no se sap ben bé. Aconsegueix pagar la hipoteca, menja calent cada dia i puja la família, que ja és molt. Té la molesta mania d'escriure sobre política i economia, preferentment amb la baioneta calada.
dissabte, de juliol 19, 2008
Una altra postal ebrenca al congrés del PSC
L'eficàcia del servei de premsa del congrés del PSC, que per a la meva satisfacció i per a la de molts fa molta guerra mitjançant la Xarxa, em permet penjar aquí una altra postal ebrenca. Aquest migdia s'ha formalitzat un "acord d'afiliació" entre el PSC i la Unió pel Progrés de la Terra Alta (UPTA).
Totes dues forces ja col·laboren i van plegades des de l'any 2003. M'imagino que la cosa és més simbòlica que una altra cosa. Això d'"acord d'afiliació", que no he posat entre cometes per casualitat, deu voler dir que entren a militar al PSC, no? En aquest cas, n'hi hauria prou de dir-ho així.
Suposo que tota l'escenificació deu estar pensada per donar la imatge que s'estrenyen els llaços, però sense provocar la sensació que la UPTA desapareix o que es dilueix dins del PSC. La pròpia nota de premsa socialista (podeu llegir-la clicant aquí) parla de lliurament de carnets, però tot plegat amb un to bastant ambigu que deixa traslluir això que deia fa un moment. En el pitjor dels casos, deu ser que es dilueixen, però avui toca deixar a tothom en bon lloc. Allò que els funerals no haurien de ser mai de tercera.
No voldria que s'interpretessin aquests comentaris com una opinió crítica cap a aquesta operació. No tan sols és ben legítima, sinó que la fan tots els partits. Les grans forces sempre estan per la feina de sumar, no únicament en èpoques de cases grans o d'ocupació de la centralitat. I per a les forces locals, l'aixopluc dels grans partits els permet, més que suport organitzatiu o logístic estrictament polític, un major accès a les administracions supramunicipals o nacionals governades per uns o altres.
És molt fàcil, per cert, criticar que alguns partits locals hagin canviat de "socis de referència" al mateix ritme que els canvis que s'han produït al llarg del temps en els parlaments i governs. Certament, bonic no fa tant de tràfec. Però ens hem de posar en el lloc de molts petits ajuntaments, que no podrien fer inversions sense suports aliens. Una altra cosa és que la "caritat" mai no sigui desinteressada.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada